domingo, 5 de marzo de 2017

Lo kafkià del Procés

Quí va donar nom al interminable Procés, o havia llegit poc, o era un quintacolumnista en les files independentistes. No dec ser el primer en constatar els paralelismes entre la política catalana dels darrers cinc anys, i l'absurd inquietant i desasogedor de les obres de Kafka. En "El Procés", el protagonista, Josep K., es veu inmers en un procediment judicial incomprensible i interminable. No sap de que sel acusa, ni qui ho fa, ni quí el jutjarà, ni quan ho faran, ni a quines penes s'enfronta. Ell, desde que uns homes irrumpeixen per la nit a la seva habitació per informar-lo de que serà procesat, es debat constanment entre la voluntat interna de rebelar-se contra l'absurd, i la realitat dels seus fets, sempre obedient a alló que se li mana, sempre disposat a continuar cadascuna de les fases absurdes d'un Procés que mai no arriba a comprendre, però contra el que no és capaç de rebelar-se malgrat entendre que el portarà, inevoitablement, a la seva destrucció. Val a dir, a més a més, que "El Procés" és una obra inacabada, amb diversos finals per els que Kafka no acababa de decidir-se. No faré spoilers del final que trobem habitualment publicat, i qui l'hagi llegit, que hi reflexioni.

Aquest eix argumental de la novela de Kafka ens ha serviria com a joc simbolic per analitzar diferents aspectes del Procés, pero en particular em serveix a mi per analitzar la meva posició al respecte. I com no vull acabar com en Josep K., intentaré aixecar la veu amb més eficacia que ell.

 La novela de Kafka comença, en la meva edició en castella, aixi: "Alguien debió de haber calumniado a Josef K., porque sin haber hecho nada malo, una mañana fue detenido". Doncs bé, d'aixó parlaré en la propera entrada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario